DUGi

L’obra filològica d’Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10803@@7824

S’estudia l’obra filològica d’ Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d’una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I’activitat d’aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I’exercici d’aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S’inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d’Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D’aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l’ obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d’una gramàtica italiana i d’una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d’autoritats que recull una gran quantitat d’hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d’aquesta obra a Roma, l’any 1724, però n’he localitzat pràcticament tot el contingut; l’elaboració d’una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d’alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d’una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d’aquesta llengua -que l’autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l’ocupa l’estudi particular i l’edició crítica de les parts redactades d’aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d’estudi. Es tracta d’una edició molt complexa, perquè l’obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l’obra, o bé s’han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l’origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d’aquesta obra és el fet que s’hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s’avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l’oralitat lingüística, que és objecte d’algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d’annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

The philological works of Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) are studied from the perspective of the whole, in order to specify this scholar’s studies in the fields of linguistics, philology and literary criticism, and to make an evaluation based on the knowledge of the day in regards to the exercise of these disciplines during the first half of 17th century. The thesis includes a biographical study, absolutely necessary in order to establish the many vital circumstances surrounding Bastero, which were unclear yet decisive in the explanation of his own interest in philology, in his relationships with specific academic circles, in the approximate dating of his varied initial projects and in the correct interpretation of his activities. Included, also, is an exhaustive catalogue of all of Antoni de Bastero’s conserved manuscripts which bear any relevance to his philological work. In total there are sixty-nine series of manuscripts scattered in different archives and libraries in Barcelona and Girona, some of which were unknown until now. Of these sixty-nine volumes, forty-eight contain works attributed to Bastero or other publishable material. The rest are working drafts. Consequently, the Canon’s philological works can be specified as: the production of both an Italian and French grammar, in Catalan, which were left unfinished; the completion of La Crusca provenzale, a grand etymological and authoritative dictionary which brings together a large number of hypothetical Italian Provençalisms -only the first volume of this work was published in Rome in I724 although we have located almost the entire contents; the elaboration of an extended anthology of troubadour poetry, copied with great rigor from codices found in the Vatican library; the consideration of a Historia de la llengua catana, which was to be a great compilation of the merits and excellencies of this language -which the author identifies with Provençal- and its literature, and which was only partially completed. It is precisely the specific study and critical edition of these completed parts, which presumes the concretization of the particular linguistic and literary perceptions that Bastero was outlining throughout the many years of his studies, witch occupy the central theme of this thesis. The edition in question is quite complex, keeping in mind that this particular work was available only in its draft form, complete with multiple corrections, rectifications and evidence of differing sages of writing; the manuscripts include, in this manner, numerous annotated or fragmented papers which, either do not belong to the body of the text, or have been restored to their corresponding places in the text. The result is, nevertheless, a quite coherent text which comprises almost the entire First Book -regarding the origin, the birth and various names of the language, and regarding the name Catatonia- and a chapter of Book Three -regarding the early diffusion of Catalan throughout Spain. The most noteworthy aspect of this work is that it offers an original theory of the formation of the various Romance languages with Catalan as the centre axis - proposing the identification of Catalan-Provençal with the Iingua romana of late medieval documents, in an operation that precedes, by almost a hundred years, Francoise Raynouard, who proposes the same idea, but with reference only to Provençal, and was highly supported by the scientific community of his day. His exceptional documentational and historical rigor and a notable sensitivity to linguistic orality are also noteworthy and make for some very interesting annotations. The thesis ends with a series of annexed documentation with the transcriptions of various documents related to previously discussed aspects.

Universitat de Girona