DUGi

Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d’origen i el d’assentament

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10803@@7983

La recerca s’ha desenvolupat a través d’un estudi que ha interrelacionat el procés d’integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d’assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d’educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l’escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l’ educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s’ha desenvolupat des d’ una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s ’ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d’un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d’ una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l’escolarització dels infants i joves des de les concepcions d’educació i d’escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l’ emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d’integració sociocultural en la societat d’arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s’ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d’integració en la societat d’avui, des d’una perspectiva habermasiana i el paper de l’educació i de l’escola des d’una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s’ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s’ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s’han ubicat sobre: l’educació en l’islam i en l’actual sistema d’ensenyament nacional. Posteriorment s’ha estudiat el context d’immigració a través d’aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l’alumnat d’origen marroquí a través d’un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s’exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l’espai de les comunitats marroquines d’Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d’integració sociocultural i escolar en el context d’assentament. La recerca també ha recollit l’opinió i l’experiència dels treballadors i famílies d’origen marroquí sobre l’escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l’escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d’integració sociocultural i escolar en el país d’ assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d’integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l’islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d’ integració dominant en la societat d’arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l’assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d’identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d’integració escolar que ha de tenir corn a referent que l’escola no pot integrar ni l’alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d’allò que succeeix al seu entorn i a l’alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l’alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d’aconseguir la integració de l’alumnat a l’aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d’afavorir la integració de l’alumnat fora de l’espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d’ afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l’escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d’un nou model de participació en el qual l’escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l’escola i la família, amb l’ objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d’ambdues institucions.

This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with.

Universitat de Girona