Ítem


Preliminary Remarks on Old Spanish Auxiliares: haber, ser and estar

En aquest article s’intenta aportar una visió descriptiva del funcionament d’haber, ser i estar en construccions ’perifràstiques’ del castellà medieval. Quant a les perífrasis ’AUX+ infinitiu’, s’observa que no s’ajusten a una anàlisi del tipus ’SV que selecciona un SV’. D’altra banda, s’aporta evidència que afavoreix una visió de la derivació dels futurs i condicionals analítics on el verb [-finit] s’excorpora de l’auxiliar funcional per traslladar-se a CO. Finalment, s’estableix que les construccions ’haber/ser/estar+participi’ poden ser analitzades com a verbs lèxics que subcategoritzen una oració reduïda el predicat de la qual és el participi. Això permet relacionar l’avantposició de participi amb la dels SA i la dels arguments interns. Els aspectes bàsics d’aquest canvi sintàctic que duu del castellà medieval i preclàssic a l’espanyol actual són: (a) la categoria lèxica SV dels verbs en qüestió es reanalitza com una categoria funcional SAsp i aquests verbs esdevenen auxiliars; (b) hi ha un canvi de subcabgorització, ja que aquests verbs deixen de subcategoritzar una oració reduïda per passar a subcategoritzar un SVmàx, i (c) la pèrdua de la projecció màxima SCONC1 comporta la desparició dels efectes de la llei Tobler-Mussafia, de la possibilitat d’avantposar el participi i també de la concordança de participi en els perfets compostos.

The main purpose of this paper is to provide the Reader with a preliminary description of the Old Spanish auxiliary System. As has been established in the literature, the future and conditional auxiliary is functional and the auxiliaries that constitute infinitival periphrases, either with temporal or modal meaning, and perfect compound tenses are lexical (cf.Rivero (in press)). From this standpoint, our goal is to show that: (a) Old Spanish temporal and modal periphrases can hardly conform to an analysis in which a VP subcategorizes for another VP; (b) the non-finite verb of the periphrastic future and conditional constructions undergoes excorporation in its movement to CO; (c) the so-called perfect auxiliaries are lexical verbs which subcategorize for a small clause. Although our proposal is not totally free of the problems associated to the nature of participle proposing in compound tenses, it allows us to relate this movement to more general linguistic phenomena such as object proposing and topicalization in embedded sentences

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Departament de Filologia Espanyola

Autor: Batllori Dillet, Montse
Resum: En aquest article s’intenta aportar una visió descriptiva del funcionament d’haber, ser i estar en construccions ’perifràstiques’ del castellà medieval. Quant a les perífrasis ’AUX+ infinitiu’, s’observa que no s’ajusten a una anàlisi del tipus ’SV que selecciona un SV’. D’altra banda, s’aporta evidència que afavoreix una visió de la derivació dels futurs i condicionals analítics on el verb [-finit] s’excorpora de l’auxiliar funcional per traslladar-se a CO. Finalment, s’estableix que les construccions ’haber/ser/estar+participi’ poden ser analitzades com a verbs lèxics que subcategoritzen una oració reduïda el predicat de la qual és el participi. Això permet relacionar l’avantposició de participi amb la dels SA i la dels arguments interns. Els aspectes bàsics d’aquest canvi sintàctic que duu del castellà medieval i preclàssic a l’espanyol actual són: (a) la categoria lèxica SV dels verbs en qüestió es reanalitza com una categoria funcional SAsp i aquests verbs esdevenen auxiliars; (b) hi ha un canvi de subcabgorització, ja que aquests verbs deixen de subcategoritzar una oració reduïda per passar a subcategoritzar un SVmàx, i (c) la pèrdua de la projecció màxima SCONC1 comporta la desparició dels efectes de la llei Tobler-Mussafia, de la possibilitat d’avantposar el participi i també de la concordança de participi en els perfets compostos.
The main purpose of this paper is to provide the Reader with a preliminary description of the Old Spanish auxiliary System. As has been established in the literature, the future and conditional auxiliary is functional and the auxiliaries that constitute infinitival periphrases, either with temporal or modal meaning, and perfect compound tenses are lexical (cf.Rivero (in press)). From this standpoint, our goal is to show that: (a) Old Spanish temporal and modal periphrases can hardly conform to an analysis in which a VP subcategorizes for another VP; (b) the non-finite verb of the periphrastic future and conditional constructions undergoes excorporation in its movement to CO; (c) the so-called perfect auxiliaries are lexical verbs which subcategorize for a small clause. Although our proposal is not totally free of the problems associated to the nature of participle proposing in compound tenses, it allows us to relate this movement to more general linguistic phenomena such as object proposing and topicalization in embedded sentences
Accés al document: http://hdl.handle.net/2072/180304
Llenguatge: eng
Editor: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Departament de Filologia Espanyola
Drets: Tots els drets reservats
Matèria: Castellà antic -- Verb
Spanish language -- To 1500 -- Verb
Títol: Preliminary Remarks on Old Spanish Auxiliares: haber, ser and estar
Tipus: info:eu-repo/semantics/article
Repositori: Recercat

Matèries

Autors