Ítem
|
Batllori Dillet, Montse
Suñer Gratacós, Avel·lina |
|
|
Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval Comunicació presentada a: Simposi Internacional Vers una Sintaxi Històrica del Català: metodologia i objectius (3r: 2005: La Nucia, Alacant) |
|
| http://hdl.handle.net/2072/180318 | |
| cat | |
| Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons: Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada (by-nc-nd) | |
| http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca | |
|
Català antic -- Oracions subordinades -- Congressos
Gramàtica comparada i general -- Sintaxi -- Congressos Lingüística històrica -- Congressos Catalan language -- To 1500 -- Clauses -- Congresses Grammar, Comparative and general -- Syntax -- Congresses Historical linguistics -- Congresses |
|
| L’expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera | |
| info:eu-repo/semantics/conferenceObject | |
| Recercat |
