Item


Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

La història social de la llengua se sol enfocar des de l’òptica dels grans actors col·lectius. Aquest article vol reflexionar sobre els parlants com a subjectes de la història social de la llengua i sobre les fonts que permeten una aproximació als parlants, més concretament als immigrants de la Catalunya contemporània. En narratives molt diverses, els immigrants parlen sobre el seu territori de procedència o les condicions econòmiques, però també sobre les llengües, i ho fan per expressar les actituds lingüístiques més variades. Els prejudicis o els usos lingüístics, tòpics habituals d’aquestes narratives, entren de ple en el camp de la història social de la llengua. Els parlants no poden ser, de manera permanent, els altres de les disciplines que tenen el temps com a eix narratiu

La historia social de la lengua se suele enfocar desde la óptica de los grandes actores colectivos. Este artículo pretende reflexionar sobre los hablantes como sujetos de la historia social de la lengua» y sobre las fuentes que permiten una aproximación a los hablantes, más concretamente a los inmigrantes de la Cataluña contemporánea. En narrativas muy varias, los inmigrantes hablan sobre su territorio de procedencia o las condiciones económicas, pero también sobre las lenguas, y lo hacen para expresar las actitudes lingüísticas más distintas. Los prejuicios o los usos lingüísticos, tópicoshabituales de estas narrativas, entran de lleno en el campo de la historia social de la lengua. Los hablantes no pueden ser, de modo permanente, los otros de las disciplinas que tienen el tiempo como eje narrativo

Universitat de Barcelona

Author: Iglesias, Narcís
Abstract: The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time
La història social de la llengua se sol enfocar des de l’òptica dels grans actors col·lectius. Aquest article vol reflexionar sobre els parlants com a subjectes de la història social de la llengua i sobre les fonts que permeten una aproximació als parlants, més concretament als immigrants de la Catalunya contemporània. En narratives molt diverses, els immigrants parlen sobre el seu territori de procedència o les condicions econòmiques, però també sobre les llengües, i ho fan per expressar les actituds lingüístiques més variades. Els prejudicis o els usos lingüístics, tòpics habituals d’aquestes narratives, entren de ple en el camp de la història social de la llengua. Els parlants no poden ser, de manera permanent, els altres de les disciplines que tenen el temps com a eix narratiu
La historia social de la lengua se suele enfocar desde la óptica de los grandes actores colectivos. Este artículo pretende reflexionar sobre los hablantes como sujetos de la historia social de la lengua» y sobre las fuentes que permiten una aproximación a los hablantes, más concretamente a los inmigrantes de la Cataluña contemporánea. En narrativas muy varias, los inmigrantes hablan sobre su territorio de procedencia o las condiciones económicas, pero también sobre las lenguas, y lo hacen para expresar las actitudes lingüísticas más distintas. Los prejuicios o los usos lingüísticos, tópicoshabituales de estas narrativas, entran de lleno en el campo de la historia social de la lengua. Los hablantes no pueden ser, de modo permanente, los otros de las disciplinas que tienen el tiempo como eje narrativo
Document access: http://hdl.handle.net/2072/242622
Language: cat
Publisher: Universitat de Barcelona
Rights: Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Rights URI: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
Subject: Català -- Aspectes socials
Catalan language -- Social aspects
Title: Els altres parlants i la història social de la llengua
Type: info:eu-repo/semantics/article
Repository: Recercat

Subjects

Authors