DUGi

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica: revisió bibliogràfica

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@294984

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica. L’envelliment de la població està relacionat amb l’augment de la prevalença de demències tals com la malaltia d’Alzheimer. El caràcter progressiu, incapacitant i irreversible de la malaltia d’Alzheimer comporta dependència i demanda, obligant l’aparició d’un cuidador informal per cobrir les necessitats del malalt. Amb l’evolució de la malaltia, augmenta l’exigència de les cures i el cuidador es veu en risc de patir alteracions a qualsevol nivell, principalment a nivell psicològic Objectius 1. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals de persones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons la tipologia de les intervencions i els seus components 2. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals de persones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons les característiques sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures, el tipus de càrrega i els instruments de mesura Es va realitzar una revisió bibliogràfica en les bases de dades: MEDLINE, PubMed, CSIC-IME, CUIDEN i Biblioteca Cochrane Plus sobre les intervencions dirigides a cuidadors informals de demència o Alzheimer d’estudis publicats entre el gener de 2002 i febrer de 2013. Els criteris d’inclusió van ser: cuidadors informals que convisquessin amb la persona a qui donen les cures i sense remuneració econòmica, persones amb demència o Alzheimer no institucionalitzades, intervencions comparades entre un grup experimental i un grup control, prioritat per revisions sistemàtiques i metanàlisis. La mostra final la van composar 7 estudis. Les diferents intervencions analitzades van mostrar dades estadísticament significatives tot i produir efectes discrets en les diferents variables de morbiditat psicològica. Les intervencions psicoeducatives i les intervencions dirigides als pacients van resultar efectives en la millora de la sensació de benestar i la simptomatologia del malalt. Les intervencions psicològiques van incidir en la sobrecàrrega i la depressió. Les intervencions de suport van produir un augment dels coneixements, habilitats i de la xarxa social del cuidador. El dia de descans va disminuir l’estrès, l’ansietat i la càrrega objectiva però els efectes van ser a curt termini. Les intervencions múltiples estructurades van mostrar una disminució del risc d’institucionalització. Les intervencions centrades en la resolució de problemes, superiors a 6 sessions o aquelles que havien realitzat seguiment, van mostrar efectes a llarg termini fins als 12 mesos. Altres intervencions pràctiques com les realitzades al domicili o amb tecnologia, no van mostrar suficient evidència científica. El sexe i l’edat del cuidador així com la relació de parentesc amb el malalt van mostrar diferències en els efectes de les intervencions. Conclusions: Les intervencions s’han de planificar en funció de les necessitats del cuidador ja que no hi ha cap intervenció que incideixi en totes les variables de morbiditat psicològica. La variabilitat de tipologia i composició de les intervencions, les diferències sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures i les característiques dels estudis influeixen en l’heterogeneïtat de resultats de la revisió. Aquests fets limiten la contundència de resultats pel que cal seguir investigant

A review about the effectiveness of the interventions aimed at caregivers of elderly people with dementia to reduce the levels of psychology morbidity. The ageing of the population is associated with the increase of the prevalence of dementias such as Alzheimer’s disease. The gradual, disabling and irreversible character of the Alzheimer’s disease causes dependence and demand. Furthermore, it forces the appearance of an informal caregiver to meet the needs of the patient. The evolution of the disease increases the care’s requirements and the caregiver is at risk for suffering disorders, mainly in mental health. To solve this problem, several interventions have been described but none of them have shown conclusive outcomes. Objectives: 1. Assess the effectiveness of the interventions aimed at informal caregivers of elderly people with dementia to reduce the levels of psychology morbidity, depending on the typology of the interventions and their components 2. Assess the effectiveness of the interventions aimed at informal caregivers of elderly people with dementia to reduce the levels of psychology morbidity, depending on the characteristics of the caregiver and the care recipient, the type of burden and the measuring instruments A literature review of the electronic database: MEDLINE PubMed, CSIC-IME, CUIDEN and Cochrane Plus has been carried out to search interventions aimed at informal caregivers of elderly people with dementia or Alzheimer of studies published since January of 2002 to February of 2013. The inclusion criteria were: informal caregivers that live together with the care recipient and without economic compensation, people with dementia or Alzheimer’s disease not institutionalized, care interventions with an experimental group and a control group, give priority to systematic reviews and meta-analysis. The final sample was made up of 7 studies Different interventions have shown significant but small effects on the variables of morbidity psychology. Psychoeducational interventions and interventions to improve care receivers competences improved subjective well-being and the care receivers outcomes. Psychological interventions had an impact on burden and depression. Support interventions produced an improvement of ability and knowledge and caregiver’s social network. Respite/adult day care reduced stress, anxiety and objective burden, but the effects were just for a short-term. Multicomponent interventions showed a delay of institutionalization. Interventions focused on resolving problems, greater than 6 sessions or interventions which had done a follow-up, had large-term effects until 12 months. Other practical interventions such as interventions in the home or technology-mediated interventions haven’t demonstrated enough evidence. The age and the gender of the caregiver and the relationship with the care receiver showed differences on the effects. Conclusions: Interventions have to be planned according to the caregiver’s needs because there isn’t any intervention which an impact on all the variables of psychology morbidity. The variability of typology and composition of the interventions, the differences of the caregiver and care receiver and the characteristics of the studies influence in the heterogeneity of the outcomes in this review. These facts limit the forcefulness of outcomes so it’s necessary to continue investigating