DUGi

Contaminants emergents en la priorització de les aportacions d’aigües residuals en una estació depuradora

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@297373

L’activitat de l’ésser humà, tant industrial com urbana, produeix l’abocament de contaminants als sistemes d’aigües residuals. Per tal de protegir el medi ambient, aquestes aigües són tractades en estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), amb l’objectiu bàsic de ser retornades a l’entorn en unes condicions adequades, les quals estan regulades per la normativa medi-ambiental vigent. Segons la procedència, el govern ha establert limitacions en les composicions de les aigües d’entrada i sortida de les EDAR. El tractament d’aquestes aigües porta associat un cost. Els principals contaminants que es regulen al cànon de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua són: sòlids en suspensió, matèries oxidables, sals solubles, matèries inhibidores, nitrogen total i fòsfor total. No obstant això, les aigües d’entrada a les EDAR tenen una composició molt més àmplia. Poden contenir una diversitat molt extensa de contaminants, entre els quals es poden trobar per exemple metalls pesants, pesticides, etc. En els darrers anys s’han detectat nous contaminants, anomenats contaminants emergents, que engloben un gran nombre de substàncies químiques. Aquests estan creant una gran preocupació respecte a la salut i benestar de la població i dels ecosistemes. Atès al fet que, els sistemes de tractament de què disposen actualment les EDAR no han estat dissenyats per a l’eliminació efectiva d’aquests contaminants, els efectes que provoquen sobre els ecosistemes és cada vegada més evident. L’objectiu del treball és determinar la forma en què aquests contaminants no regulats es poden prioritzar, alhora tenint en compte els contaminants habituals (sòlids en suspensió, demanda biològica d’oxigen, demanda química d’oxigen, nitrogen total i fòsfor total), per a l’abocament d’aigües residuals a una estació depuradora sense sobrepassar els límits que aquesta té establerts, en funció del seu disseny. A tal efecte, s’utilitzarà un procediment d’optimització combinatòria. Així mateix, es vol efectuar aquesta priorització, atenent a una variabilitat en les distàncies de recollida d’aigües residuals de les diferents zones d’estudi, que aporten aigua residual a l’EDAR. Es realitzarà també el mateix estudi per un escenari amb episodi de pluja, en el que intervenen metalls pesants