DUGi

Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l’Empordà

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@299124

S’ha estudiat l’estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l’Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d’organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l’aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l’aigua (setmanalment), durant dos cicles d’inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l’aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l’aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d’ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l’estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d’aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d’aigües semipermanents i temporànies d’inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d’organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d’aigües temporànies d’inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s’observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d’aquest estudi els dos cicles d’inundació van suposar entrades d’aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d’aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l’aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s’observa diferència en la composició d’organismes. Així, la variabilitat interanual en l’estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d’estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l’abundància original de poblacions dominants i característiques d’ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s’estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l’estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l’aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d’aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l’efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d’histèresi, segons els quals l’efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l’estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

The structure and dynamic of the benthic system, and the main factors that control this system have been studied in coastal basins of the Empordà wetlands (NE Iberian Peninsula). During two hydroperiods (1197-1998; 1998-1999) organisms and sediment samples (nutrient and pigment analysis) have been taken monthly, and water samples (nutrient and pigment analysis) and physic and chemical parameters (Tª, Conductivity, Oxygen and pH) have been taken weekly. In these wetlands benthic organisms and sediment nutrient content were mainly determined by physics factors as water permanence, confinement and granulometry. Trophic factors were less important for the benthic communities than physics ones, as it has been shown by the nematodes associations. Based on the hydrological pattern, three types of basins are distinguished: permanent waters (type 1), temporary waters with pulse water inputs (type 2), and temporary waters with continuous water inputs (type 3). These three types are in agreement with the classification resulting from the benthic communities composition. The type 1 basins, where the more stable environemental conditions were found, had a community characterized by a high density of individuals, total biomass and diversity. The community of type 2 basins had lower richness and diversity values with little temporal variability. Organisms with resistant structures to pass the dry phase and survive adverse conditions were dominant in these community. The high frequency of freshwater inputs in type 3 basins causes a high taxonomic singularity and high temporal variability of species richness and diversity in these basins. The water input in the wetlands was significantly different for the two hydroperiods studied, so we can distinguish a wet hydroperiod (1197-1998) and a dry hydroperiod (1998-1999). Significantly higher nutrient content in the water was observed related to more important water entrance during the wet hydroperiod. The lack of significant differences on nutrient content of sediment between hydroperiods could be explained by a higher inertia in the benthic system. Differences in faunal composition were observed between hydroperiods. Thus, the interannual variability in the benthic community structure could be attributed to the stress situation caused by the dry hydroperiod. This situation implies a diversity increase due to a highest evenness because the dominant species decrease its relative abundance. The main plankton and benthos changes were due to hydrological perturbations, so seasonal patterns did not have any relevance to the studied communities. In the plankton community hydrological perturbations caused a new situation (situation dominated by Synchaeta and Eutintinnus), while in the benthos communities provokes a lost of the characteristic structure (characteristic structure were communities dominated by Corophium orientale in permanent waters, and by Chironomus salinarius in temporary waters). The severity varied depending on water permanence, so it was higher in permanent systems and lower in temporary ones. The higher severity in permanent systems was conditioned by the low adaptation to environmental fluctuations of the benthos which lives in permanent waters, and to the effect of predation on the plankton community. Moreover, histeresy phenomenons were observed, since the effects of perturbation were not only caused by the perturbation but also by the community status when the perturbation started.

Universitat de Girona