Ítem


Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12

Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l’estiu de l’any 386, que l’acabaria portant a l’aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s’imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s’hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d’esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l’autor desplega al llarg de la narració com a símbols d’un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d’Agustí.

This work analyses the controversy that arises at the end of the XIX century around the passage of Confessions VIII, 6-12 where Augustine reveals his decisive crisis, which took place in Milan during the summer of 386, and that apparently lead him to the definitive conversion to Christianity. The main reasons of the controversy are two. First of all, and in relation of what we understand by autobiographical genre, we need to understand if a narrative like Confessions can be related to autobiography, and so, if this work tells us a chain of events historically lived by Augustine, or if we must interpret the events that the author develops along the narrative as a symbolic whole that stands beyond the surface of the narrative. The second question, directly related to the first one, is the sense we have to give to this conversion in relation to the concept of philosophical form of life, and the influence that this notion will have in Augustine’s biography and thought.

Universitat de Girona

Director: Terricabras, Josep Maria
Altres contribucions: Universitat de Girona. Departament de Filologia i Filosofia
Autor: Ponsatí-Murlà, Oriol
Resum: Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l’estiu de l’any 386, que l’acabaria portant a l’aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s’imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s’hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d’esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l’autor desplega al llarg de la narració com a símbols d’un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d’Agustí.
This work analyses the controversy that arises at the end of the XIX century around the passage of Confessions VIII, 6-12 where Augustine reveals his decisive crisis, which took place in Milan during the summer of 386, and that apparently lead him to the definitive conversion to Christianity. The main reasons of the controversy are two. First of all, and in relation of what we understand by autobiographical genre, we need to understand if a narrative like Confessions can be related to autobiography, and so, if this work tells us a chain of events historically lived by Augustine, or if we must interpret the events that the author develops along the narrative as a symbolic whole that stands beyond the surface of the narrative. The second question, directly related to the first one, is the sense we have to give to this conversion in relation to the concept of philosophical form of life, and the influence that this notion will have in Augustine’s biography and thought.
Accés al document: http://hdl.handle.net/2072/299412
Llenguatge: cat
Editor: Universitat de Girona
Drets: ADVERTIMENT. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Matèria: Tesis i dissertacions acadèmiques
lege
Tolle
Saint Augustine
Sant Agustí
Hermeneutics
Hermeneutica
Filosofia antigua
Ancient philosophy
Filosofia antiga
Confessions
1 - Filosofia i psicologia
Títol: Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12
Tipus: info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
Repositori: Recercat

Matèries

Autors