DUGi

L’anarquisme individualista a Espanya 1923-1938

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@300275

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l’anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l’anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d’acotar les bases epistemològiques del subjecte d’investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d’arribar a una definició sobre l’anarquisme individualista. També s’analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s’exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d’analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l’individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l’estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l’entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l’autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l’obra fundacional de L’Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l’individualisme d’arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s’exposa l’absència d’un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d’individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d’aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l’acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s’expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d’ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l’amor lliure i l’emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l’anarquisme individualista com serà l’annacionalisme, l’antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l’esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

The present doctoral research aims to frame, describe and analize the ideological discurse of individualistic anarchism, one of the minoritary and also worset know of anarchism in Spain between 1923 and 1938 tendencies. The preliminary section of the research we have tried to delimit the epistemological basis of the subject. To this effect, an effort has been made to try to come a definition of individualistic anarchism. As well as this the historiographic background are analized a historiographic estate of the question is carried out the metholical criteria are put forward. The first part of the research this to analize, in firsts chapters, the theoretical foundations of anarchist individualism, it follows and describes the process of penetration into the Spanish state and put forward as well as analizes the cours of developement of the main means of divulging and debate around the individualistic theory. In the first case the author traces the ideological origins based on the work The Ego and his Own, by the Bavarian philosopher Max Stirner. Folowing that, a comment is made on the individualistic bachground, with authors in the United States of America, with authors such as Henry David Thoreau, Josiah Warren or Benjamin Tucker, and also on the influence of French individualism from the end of XIXth century, emphasing the role played by individualistic anarchists such as Émile Armand and Han Ryner, as the main representatives of the movement in that country. The folowing chapter explains the absence of a Spanish autochthonous individualism ant the ideological dependency of foreign corrents, especially those coming from France, given the narrow contacts on both sides of the Pyrinnes. The chapter deals also with the question of the variable intensity of the presence of individualisme among the different sectors/groups belonging to the complex individualistic universe. The author also describes the cronological evolution on this corrent, from the last decades of the XIXth century -with the irrruption of Nietzsche philosophy- up to the end of the Spanish Civil War. The fourth chapter numbers the different means of propaganda from which this ideology is expressed (and spread), and it provides a brief description of the particualr individualistic tendencies of each of them. The second part of the research analyses, from within, the individualististic thinking, drawing the information from the existing written and published materials and sources. This, theri general principles are described as well as theri efforts to create assotiations and the role of individualistic anarchists throghout the Civil War. Later the author draws the attention on more specific aspects such as the pedagogical principles of the movement, the extraordinary relevance given to the issue of free love and sexual emancipation and other aspects which cull also become of freat relevance fer the movement, such as anationalism, anti-militarism and naturism. At the end of the reserarch the autor points up his contribution to the historiographical scene and the effort carried out to summon up our conllective memorie.

Universitat de Girona