Ítem
| To Figueras, Lluís | |
| Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art | |
| Mallorquí, Elvis | |
|
La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l’ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l’església i, a través de l’obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l’ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d’una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona. The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or "primícies", and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona. |
|
| http://hdl.handle.net/2072/300292 | |
| cat | |
| Universitat de Girona | |
| ADVERTIMENT. L’accés als continguts d’aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d’investigació i docència en els termes establerts a l’art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l’autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s’autoritza la seva reproducció o altres formes d’explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d’un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. | |
|
Tesis i dissertacions acadèmiques
Clergymen Clero Clericat Fabric church Obreria Tithe Diezmo Rural society Delme Sociedad rural Societat rural Bisbat de Girona Parish Parròquia Diocese of Girona Obispado de Girona 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local |
|
| Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV | |
| info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
| Recercat |
