DUGi

De la impotència dels arguments transcendentals a la impuresa de la filosofia

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@320957

En un dels seus darrers articles el Professor J. L. Blasco va defensar la idea que els arguments transcendentals tenen la forma lògica del modus tollens: “p 6 q, 5q # 5p” o “5p 6 5q, q # p”. Les seues reflexions, centrades en l’anàlisi de les argumentacions de la Crítica de la raó pura per refutar l’idealisme metafísic i deduir transcendentalment les categories, m’interessen ací no pel que tinguen de hermenéutico-reconstructives del pensament kantià, sinó pel que puguen aclarir la qüestió de què són i quina força tenen els arguments transcendentals. 1 Així, les preguntes que guiaran aquest escrit són les següents: afirmar que aquesta mena d’arguments tenen la forma lògicadel modus tollens aclareix suficientment llur naturalesa i força epistèmica? Dos: si aquest no és el cas, en què resideix la seua peculiaritat? Tres: de què depèn el fet que els arguments transcendentals siguen tan poc convincents? I per últim: és aquesta una situació que hauríem d’esforçar-nos per millorar o, si es vol, tenim en filosofia alguna necessitat d’aquest tipus d’arguments?

Societat de Filosofia del País Valencià