DUGi

Las variedades hispanoamericanas en la enseñanza de ELE: análisis de su presencia en algunos manuales

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@2072@@321267

El siguiente trabajo se ubica en el campo de la Lingüística Aplicada, más concretamente en el área de la Metodología de ELE, y se focaliza en la importancia de la enseñanza de las variedades de la lengua española. Estudios previos ya se han centrado en el tratamiento de las variedades en manuales de ELE, pero no considerando a las variedades diatópicas de manera aislada, sino abarcando también otros aspectos de la variación lingüística. Sin embargo, dado el creciente interés por la enseñanza de un español real, con una fuerte conexión con una rica identidad cultural, se impone la necesidad de aplicar un modelo de enseñanza que prevea la transmisión, junto a la variedad principal, de otras periféricas como en el modelo propuesto por Andión y Gil (2013). Para comprobar si este tipo de modelo se lleva a la práctica, se analizan cinco manuales ELE dirigidos a adultos, todos publicados en España. Dicho análisis se focaliza en el tratamiento que reciben las variaciones diatópicas, incluyendo los marcadores lingüísticos fonéticos, morfo-sintácticos y léxico-semánticos. El objetivo de este trabajo es comprobar si los manuales integran dichas variedades periféricas y como esto se lleva a cabo. Los resultados del análisis indican que su presencia en las fuentes escritas es muy escasa, mientras en los soportes orales de los materiales complementarios se encuentra mayor cantidad de muestras, aunque la mayoría relativa a los marcadores fonéticos. Tal situación no se considera adapta para una correcta adquisición de la competencia pasiva de estas variedades periféricas, que necesita abarcar mejor los aspectos morfo-sintáctico y léxico-semántico

This work is located in the field of Applied Linguistics, in particular in the area of the Methodology of Spanish as Foreign Language, and it focuses in the importance of teaching varieties of spanish language. Previous studies have focused on the treatment of varieties in Spanish as Foreign Language books, anyway not considering diatopical varieties by themselves, but together with other aspects of language variation. However, due to the increasing interest for Spanish as Foreign Language taught as a real language, with a strong connection to the rich cultural identity, it is necessary to apply a model which establishes the transmission of peripheral varieties beside the main variety, as the one proposed by Andión and Gil (2013). In order to find out if a similar model is put into practice, this work analyses five Spanish as Foreign Language books for adults, all published in Spain. The analysis focuses on how diatopical varieties are treated, taking into consideration linguistic markers of phonetics, morphosyntax and lexico-semantic. The purpose of this work is to verify if the manuals integrate these peripheral varieties and how this is carried out. The results of the analysis show that in the written sources there is quiet a lack of their presence, the situation is different in the case of oral resources of the accompanying materials where a higher amount of samples is, even most of them are phonetical markers. This can not be considered enough in order to achieve the acquisition of passive competence of understanding these peripheral varieties, needing to develop better morphosyntax and lexico-semantic aspects

El següent treball es situa en el camp de la Lingüística Aplicada, més concretament a l’àrea de la Metodologia de ELA, i es focalitza en la importància de l’ensenyament de les varietats de la llengua espanyola. Estudis previs ja s’han centrat en el tractament de les varietats en manuals de ELA, però no considerant a les varietats diatòpiques de manera aïllada, sinó abastant també altres aspectes de la variació lingüística. No obstant això, donat el creixent interès per l’ensenyament d’un espanyol real, amb una forta connexió amb una rica identitat cultural, s’imposa la necessitat d’aplicar un model d’ensenyament que prevegi la transmissió, al costat de la varietat principal, d’altres perifèriques com en el model proposat per Andión i Gil (2013). Per comprovar si aquest tipus de model es porta a la pràctica, s’analitzen cinc manuals ELA dirigits a adults, tots publicats a Espanya. Aquesta anàlisi es focalitza en el tractament que reben les variacions diatòpiques, incloent els marcadors lingüístics fonètics, morf-sintàctics i lèxic-semàntics. L’objectiu d’aquest treball és comprovar si els manuals integren aquestes varietats perifèriques i com això es duu a terme. Els resultats de l’anàlisi indiquen que la seva presència a les fonts escrites és molt escassa, mentre en els suports orals dels materials complementaris es troba major quantitat de mostres, encara que la majoria relativa als marcadors fonètics. Tal situació no es considera apta per a una correcta adquisició de la competència passiva d’aquestes varietats perifèriques, que necessita abastar millor els aspectes morf-sintàctic i lèxic-semàntic