DUGi

Vulnerabilitat de les comunitats bentòniques a l’impacte de la pesca d’arrossegament: estudi dels caladors de Blanes

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@19013

Trawling has a negative impact in marine ecosystems through habitat destruction and species reduction in benthic communities, among other effects. Trawling disturbance eliminates the most vulnerable species, while the species with advantageous biological traits are favoured. In this Final Project I have focused on the study of the epifauna’s communities vulnerability respect trawling impact. The study was carried out in the fishing ground of Fluviana and Capets, both located in the north-west Mediterranean sea. The species have been classified in categories of 5 biological traits - position on substrata, feeding type, mobility, size (cm) and fragility-. At the same time, a value from 0 to 3 was given in each category, according to its vulnerability to trawling. From the species clustering with the same total vulnerability score 5 functional groups indicators were formed. Results shows that both disturbed area present a high abundance of mobile and small scavengers and predators located on the surface. The vulnerability to trawling of species with these biological traits is low, so their presence is related with trawling impact. On one hand, Fluviana is characterizated as a crinoids bottom that become this fishing ground in a essential habitat for recruits and juveniles from commercial species. It has a high abundance of Leptometra phanlgium and Antedon mediterranea, filter and sessile species, and also sea urchins, indicator species and vulnerables to trawling. On the other hand, Capets is a muddy bottom that present different species with high vulnerability but common in this kind of muddy habitat. Nevertheless, the calculation of Trawling Disturbance Index (TDI) shows both benthic communities with a similar intensity of trawling disturbance. Each habitat needs a specific management according to its physical characteristics and biological characteristics from the community. Therefore, the study based on some biological traits allows to increase the information about the possible species responds to trawling impact

La pesca de arrastre produce un impacto negativo en los ecosistemas marinos a través de la desestructuración de los hábitats y la reducción de especies en la comunidad bentónica, entre otros efectos. La perturbación de la pesca elimina las especies más vulnerables, mientras que favorece las que presentan características biológicas más resistentes. En este Trabajo de Final de Grado me centrado en estudiar el nivel de vulnerabilidad de las comunidades de epifauna respecto el impacto de la pesca de arrastre. Las áreas estudiadas han sido los caladeros de la Fluviana y el Capets, localizados en el noroeste de la Mediterránea. Fue necesario, clasificar las especies identificadas en las categorías de 5 características biológicas -posición en el substrato, estrategia de alimentación, movilidad, tamaño (cm) y fragilidad-. Al mismo tiempo, he dado un valor del 0 al 3 a cada categoría, según su vulnerabilidad ante la pesca. En base la agrupación de las especies con el mismo valor total de vulnerabilidad se formaron 5 grupos funcionales indicadores del nivel de vulnerabilidad. Los resultados muestran que los caladeros presentan una alta abundancia de especies carroñeras y depredadoras móviles y pequeñas encontradas en la superficie del substrato. Estas especies presentan una vulnerabilidad baja al impacto de la pesca, por esta razón, su alta presencia evidencia la perturbación generada por la pesca. Las diferencies entre caladeros se muestran en los grupos con las especies más vulnerables. El caladero de la Fluviana, caracterizado por un fondo de crinoideos, es un hábitat esencial durante el reclutamiento de juveniles de las especies comerciales. Presenta una alta abundancia de Leptometra phanlgium y Antedon mediterranea, especies filtradoras y sésiles, y erizos de mar, todas especies indicadoras y vulnerables a la pesca. Por otra parte, el caladero de Capets, con un fondo de fango, presenta distintas especies con una vulnerabilidad alta pero típicas de los hábitats de fango. Aun así, el índice Trawling Disturbance Index (TDI) calculado muestra dos comunidades bentónicas con un impacto similar de la pesca de arrastre. Cada uno de los hábitats necesita una gestión diferente en función de sus características físicas y las características biológicas de las comunidades que lo forman. Por eso el análisis basado en algunas características biológicas nos permite ampliar la información sobre las posibles respuestas de las especies al impacto de la pesca

La pesca d’arrossegament genera un impacte negatiu sobre els ecosistemes marins amb la destructuració dels hàbitats i la reducció d’espècies de les comunitats bentòniques, entre altres efectes. La pertorbació de la pesca elimina les espècies més vulnerables, mentre que afavoreix les que presenten característiques biològiques més resistents. En aquest Treball de Final de Grau m’he centrat en estudiar el nivell de vulnerabilitat de les comunitats d’epifauna davant l’impacte de la pesca d’arrossegament. Les àrees estudiades han sigut els caladors de Fluviana i Capets, situats al nord-oest de la Mediterrània. Per fer-ho, he classificat les espècies identificades en les categories de 5 característiques biològiques -posició al substrat, tipus d’alimentació, mobilitat, grandària (cm) i fragilitat-. A la vegada, he atorgat un valor del 0 al 3 a cada categoria, segons la seva vulnerabilitat davant la pesca. A partir de l’agrupació de les espècies, amb el mateix valor total de vulnerabilitat, es van obtenir 5 grups funcionals indicadors del nivell de vulnerabilitat. Els resultats mostren que els dos caladors presenten una alta abundància d’espècies carronyaires i depredadores mòbils i petites situades a la superfície del substrat. Aquestes espècies presenten baixa vulnerabilitat a l’impacte de la pesca, per això, la seva alta presència evidencia la pertorbació generada per la pesca. Les diferències entre caladors es mostren en els grups amb les espècies més vulnerables. El calador de la Fluviana, caracteritzada per un fons de crinoïdeus, és un hàbitat essencial pel reclutament de juvenils d’espècies comercials. Presenta una alta abundància de Leptometra phanlgium i Antedon mediterranea, espècies filtradores i sèssils, i eriçons de mar, totes espècies indicadores i vulnerables a la pesca. Mentre que el calador de Capets, amb fons de fang, presenta diverses espècies amb una vulnerabilitat alta però comunes als hàbitats de fang. Tot i així, el càlcul de l’índex Trawling Disturbance Index (TDI) reflecteix dues comunitats bentòniques amb un impacte de la pesca d’arrossegament semblant. Cada hàbitat necessita una gestió diferent en funció de les seves característiques físiques i les característiques biològiques de les comunitats que el formen. Per això, l’anàlisi basat en algunes característiques biològiques ens pot ampliar la informació sobre la possible resposta de les espècies a l’impacte de la pesca