DUGi

Els Experiments de Libet: el debat del lliure albir entre neurociència i la filosofia

http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256@@27538

Aquest treball analitza fins a quin punt els experiments de Benjamin Libet, que mostren una activitat cerebral prèvia a la consciència d’actuar, poden ser interpretats com una negació del lliure albir. Un cop exposada la metodologia i resultats dels experiments, es revisen les seves implicacions filosòfiques i neurocientífiques a través d’autors com Daniel Wegner, Carlos Moya, Alfred Mele, Sean Spence i l’equip de Schurger et al. La postura de Wegner és escèptica, pensa la consciència com una il·lusió narrativa sense eficàcia causal. En contraposició, Moya i Mele defensen que aquests experiments no refuten el lliure albir, especialment en accions complexes, i proposen concepcions més matisades del control conscient. Spence, per la seva banda, redefineix la llibertat com una capacitat distribuïda del cervell per integrar informació i inhibir impulsos, mentre que Schurger qüestiona la interpretació clàssica del Readiness Potential, suggerint que podria ser un artefacte metodològic més que un marcador causal. Finalment, es conclou que les dades neurocientífiques actuals no són suficients per negar el lliure albir. Malgrat això, ens obliguen a repensar-lo en clau naturalista i distribuïda, integrant processos conscients i inconscients dins d’un marc que preserva la responsabilitat i l’agència humana

4